Quan l’analfabetisme era un mal crònic
que semblava que no tenia remei.
Quan no hi havia escoles per a tothom
i milers de nens corrien pels carrers,
malnodrits, amb la salut precària. Quan
no hi havia espais per jugar i hi havia
una manca d’higiene i de cultura, va
néixer una generació de mestres que,
amb el referent d’Europa, va crear una
escola nova i moderna adaptada als
nous temps. La gran innovació d’aquesta
nova pedagogia era el respecte a
l’infant, els seus temps, els seus ritmes,
la seva capacitat d’entendre l’entorn,
apropiar-se’l i construir-se’n una imatge.
Els nens deixaven d’estar lligats a la
taula recitant com lloros per parlar
i escriure sobre allò que els envoltava.
Era una escola laica i mixta que volia
respectar l’opció religiosa de cadascú,
sense imposicions, sense la missa diària.
Els mestres de la República és, doncs,
un homenatge a totes aquelles persones
que van lluitar per construir una escola
nova que formés ciutadans lliures,
cultes i amb veu pròpia.
|
|
